OVNIS A LA MUNTANYA DE PENÍ...
Va succeir un 25 març 1971, quan diversos militars van descarregar les seves armes contra un estrany ésser d'aspecte humanoide de 2,20 metres en les instal · lacions de l'Esquadró de Vigilància Aèria EVA-4 de Roses (Muntanya del Pení), minuts després que un objecte volant no identificat fora albirat sobre la base.
Aquest succés va tenir molta repercussió en el seu moment. Però el que sol succeir amb el temps, és l'oblit. Veure els vídeos de Quart Mil · lenni i l'àudio és impressionant el relat de d'aleshores militar,Jesús Jofre, que relata en primera persona en Quart Mil · lenni la seva extraordinària experiència i a més descobrirem que aquest succés només va ser el principi d'una sèrie de fenòmens anòmals a la zona ...
TOTS EL VIDEOS AQUÍ.
L'ALTRE DALÍ
Un Dalí centenari
Josep Dalí i Pla, parent llunyà del genial pintor empordanès, va fer 100 anys diumenge. En Josep manté la memòria afinada i encara es veu valent per sortir a passejar de tant en tant
Si diem que es diu Dalí, que Cadaqués ha estat molt important en la seva vida i que va néixer a principi del segle passat potser podem provocar alguna confusió. I tanmateix totes les dades són exactes. És clar, però, que no es tracta del genial pintor Salvador Dalí i Domènech. Parlem d'un parent seu que diumenge, 2 de gener, va fer 100 anys: Josep Dalí i Pla. El grau de parentiu entre Josep i el pintor empordanès és llunyà. Els seus respectius besavis eren cosins germans. Malgrat això, en Josep recorda en Salvador quan anava a estiuejar a Cadaqués. El futur pintor passava per davant de casa seva i aixecava la mà i el saludava amb un “ei, parent!”. Amb el temps, el personatge excèntric es va anar menjant la persona, però aquesta és una altra història.
Josep Dalí i Pla (malgrat el segon cognom no té cap parentiu amb un altre empordanès il·lustre, l'escriptor de Palafrugell Josep Pla) em rep a casa seva, a Sarrià de Ter, i ja d'entrada em fa l'efecte de ser un home amb una marcada tendresa. El felicito per l'aniversari i m'ho agraeix amb una abraçada i dos petons. D'entrada m'explica que fer 100 anys no li fa una il·lusió especial. “Aquestes coses van com van”, em diu. Li comento que se'l veu prou bé de salut. Ell torça el gest i m'enumera tots els mals físics que té i ha tingut. Digui el que digui, però, té el cap clar, la memòria afinada i encara es troba valent per anar a passejar una mica de tant en tant. En Josep va néixer a Cadaqués el 1911. El seu pare era sastre, però ell no va continuar en el ram. Va fer-se flequer. Després de Cadaqués va viure a Garriguella. I de Garriguella va anar a treballar a una fleca del carrer Girona de Figueres.
Va deixar la feina quan l'exèrcit republicà el va mobilitzar per la guerra, el 20 de maig de 1938. El van enviar al front de Lleida. Les circumstàncies van fer que el capturessin els nacionals i l'empresonessin a Deusto. Gràcies a un aval que va fer-li el notari de Figueres, Salvador Dalí, pare del pintor, va poder tornar a casa. Josep Dalí parla com ho fa sovint la gent gran. Immers en els seus records, salta d'un tema a l'altre.
Em repassa el seu arbre genealògic; em parla de la guerra i de la seva gran passió, la geografia; i diu que del món actual no li agrada la violència. Segueix l'actualitat informativa, recorda els anys que va viure al Pont Major de Girona, i sospita que molts dels seus antics veïns es deuen pensar que ja és mort. Per fer la fotografia que il·lustra aquest article s'ha posat corbata, i diu que pateix que no el confonguin amb un polític. Em fa dos petons més de comiat i marxo de casa seva al cap de tres quarts. Abans de sortir per la porta, però, no puc evitar recordar-me del meu avi, mort ja fa uns anys, que tenia pràcticament la mateixa edat que en Josep. Per gust no marxaria. M'asseuria al seu costat i l'aniria escoltant. Els avis tenen molt per explicar, i sovint no els escoltem prou.
Font:Jordi Nadal/El Punt
Foto:J.N
Josep Dalí i Pla, parent llunyà del genial pintor empordanès, va fer 100 anys diumenge. En Josep manté la memòria afinada i encara es veu valent per sortir a passejar de tant en tantSi diem que es diu Dalí, que Cadaqués ha estat molt important en la seva vida i que va néixer a principi del segle passat potser podem provocar alguna confusió. I tanmateix totes les dades són exactes. És clar, però, que no es tracta del genial pintor Salvador Dalí i Domènech. Parlem d'un parent seu que diumenge, 2 de gener, va fer 100 anys: Josep Dalí i Pla. El grau de parentiu entre Josep i el pintor empordanès és llunyà. Els seus respectius besavis eren cosins germans. Malgrat això, en Josep recorda en Salvador quan anava a estiuejar a Cadaqués. El futur pintor passava per davant de casa seva i aixecava la mà i el saludava amb un “ei, parent!”. Amb el temps, el personatge excèntric es va anar menjant la persona, però aquesta és una altra història.
Josep Dalí i Pla (malgrat el segon cognom no té cap parentiu amb un altre empordanès il·lustre, l'escriptor de Palafrugell Josep Pla) em rep a casa seva, a Sarrià de Ter, i ja d'entrada em fa l'efecte de ser un home amb una marcada tendresa. El felicito per l'aniversari i m'ho agraeix amb una abraçada i dos petons. D'entrada m'explica que fer 100 anys no li fa una il·lusió especial. “Aquestes coses van com van”, em diu. Li comento que se'l veu prou bé de salut. Ell torça el gest i m'enumera tots els mals físics que té i ha tingut. Digui el que digui, però, té el cap clar, la memòria afinada i encara es troba valent per anar a passejar una mica de tant en tant. En Josep va néixer a Cadaqués el 1911. El seu pare era sastre, però ell no va continuar en el ram. Va fer-se flequer. Després de Cadaqués va viure a Garriguella. I de Garriguella va anar a treballar a una fleca del carrer Girona de Figueres.
Va deixar la feina quan l'exèrcit republicà el va mobilitzar per la guerra, el 20 de maig de 1938. El van enviar al front de Lleida. Les circumstàncies van fer que el capturessin els nacionals i l'empresonessin a Deusto. Gràcies a un aval que va fer-li el notari de Figueres, Salvador Dalí, pare del pintor, va poder tornar a casa. Josep Dalí parla com ho fa sovint la gent gran. Immers en els seus records, salta d'un tema a l'altre.
Em repassa el seu arbre genealògic; em parla de la guerra i de la seva gran passió, la geografia; i diu que del món actual no li agrada la violència. Segueix l'actualitat informativa, recorda els anys que va viure al Pont Major de Girona, i sospita que molts dels seus antics veïns es deuen pensar que ja és mort. Per fer la fotografia que il·lustra aquest article s'ha posat corbata, i diu que pateix que no el confonguin amb un polític. Em fa dos petons més de comiat i marxo de casa seva al cap de tres quarts. Abans de sortir per la porta, però, no puc evitar recordar-me del meu avi, mort ja fa uns anys, que tenia pràcticament la mateixa edat que en Josep. Per gust no marxaria. M'asseuria al seu costat i l'aniria escoltant. Els avis tenen molt per explicar, i sovint no els escoltem prou.
Font:Jordi Nadal/El Punt
Foto:J.N
Cadaqués Virtual 360º
Cami de Cala Nans
Es Poal
Port Lligat (Casa Dalí)
Carres d'Es Call i Dr. Callís
Nit davant d'es Casino
Sa casa Blaua
Es Far de Cap de Creus
Us no comercial .
Quan Montserrat Contos, amb família d'origen grec i nascuda a Cadaqués el 1932, va començar a recopilar dites –ditxos– adaptades al parlar de la vila, potser no s'imaginava que arribaria a aplegar-ne vora 4.000 al llarg de la seva vida. Dels milers de frases fetes escrites per Contos en llibretetes, el seu fill, Pere Vehi, n'ha ordenat les relacionades amb els trets definidors de Cadaqués –el mar, la pesca i el temps– i el resultat ha estat un bell llibre, Ditxos a Cadaqués. En ell, les dites s'ambienten amb les fotografies d'època de Ricard Martí Aguiló, que fan un recorregut pel poble, i les il·lustracions de l'artista Ramon Moscardó. L'obra editada per l'editorial Bar Boia amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués, conté referències de Salvador Dalí i Josep Pla sobre la vida a la vila, a més d'escrits d'altres autors que expliquen les locucions i frases fetes recopilades per Montserrat Contos amb “santa paciència”.
Per l'autora, “molts dels ditxos mos transporten a un Cadaqués ja llunyà que està desapareixent de sa nostra memòria col·lectiva”. Precisament per pal·liar una mica la propensió a l'oblit de les arrels, el miler d'exemplars editats ajuden a complementar la transmissió oral de la saviesa de les dites populars generació rere generació. Algunes defineixen Cadaqués i les seves cales: “A Cadaqués, oli i peix”, “A Guillola es peix hi vola”, “A sa Sabolla es peix hi bolla” o “A Portlligat hi passa de llarg”; d'altres parlen del dur ofici del pescador, com: “Pescador de canya, més perd que guanya”, “Si vos a Déu pregar, fica't en mar” o la més que realista “Pescador de canya i moliner de vent no necessita notari per fer testament”. Amb tot, les més nombroses són les referències al temps. Un exemple és “Pluja abans que vent, no ho dubtis gens” i “Vent de llebeig, aiga no en veig”. Presentada el 27 de desembre, l'obra es pot adquirir a les llibreries de la vila (10 euros).
Font Diari Avui.
Es Poal
Port Lligat (Casa Dalí)
Carres d'Es Call i Dr. Callís
Nit davant d'es Casino
Sa casa Blaua
Es Far de Cap de Creus
Us no comercial .
Agraïments a (c) Jaume Llorens i Bach
Av.Països Catalans 1-3, 3E (Edifici Flora)
17820 - Banyoles (Girona)
Tels.: 972 981 141 / 657 038 339
a/e: info@jllorens.net
Av.Països Catalans 1-3, 3E (Edifici Flora)
17820 - Banyoles (Girona)
Tels.: 972 981 141 / 657 038 339
a/e: info@jllorens.net
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Gira vent, gira vela”
S'edita el llibre ‘Ditxos a Cadaqués', una selecció de frases fetes sobre el temps i la pesca recopilades per Montserrat Contos i il·lustrades per Ramon Moscardó
Quan Montserrat Contos, amb família d'origen grec i nascuda a Cadaqués el 1932, va començar a recopilar dites –ditxos– adaptades al parlar de la vila, potser no s'imaginava que arribaria a aplegar-ne vora 4.000 al llarg de la seva vida. Dels milers de frases fetes escrites per Contos en llibretetes, el seu fill, Pere Vehi, n'ha ordenat les relacionades amb els trets definidors de Cadaqués –el mar, la pesca i el temps– i el resultat ha estat un bell llibre, Ditxos a Cadaqués. En ell, les dites s'ambienten amb les fotografies d'època de Ricard Martí Aguiló, que fan un recorregut pel poble, i les il·lustracions de l'artista Ramon Moscardó. L'obra editada per l'editorial Bar Boia amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués, conté referències de Salvador Dalí i Josep Pla sobre la vida a la vila, a més d'escrits d'altres autors que expliquen les locucions i frases fetes recopilades per Montserrat Contos amb “santa paciència”.Per l'autora, “molts dels ditxos mos transporten a un Cadaqués ja llunyà que està desapareixent de sa nostra memòria col·lectiva”. Precisament per pal·liar una mica la propensió a l'oblit de les arrels, el miler d'exemplars editats ajuden a complementar la transmissió oral de la saviesa de les dites populars generació rere generació. Algunes defineixen Cadaqués i les seves cales: “A Cadaqués, oli i peix”, “A Guillola es peix hi vola”, “A sa Sabolla es peix hi bolla” o “A Portlligat hi passa de llarg”; d'altres parlen del dur ofici del pescador, com: “Pescador de canya, més perd que guanya”, “Si vos a Déu pregar, fica't en mar” o la més que realista “Pescador de canya i moliner de vent no necessita notari per fer testament”. Amb tot, les més nombroses són les referències al temps. Un exemple és “Pluja abans que vent, no ho dubtis gens” i “Vent de llebeig, aiga no en veig”. Presentada el 27 de desembre, l'obra es pot adquirir a les llibreries de la vila (10 euros).
Font Diari Avui.
JOAN VEHÍ I CADAQUÉS
Cadaqués és un dels racons més ben conservats de la Costa Brava, però també un dels més visitats. N'hi ha que diuen que el seu aspecte tradicional, de cases blanques, està amenaçat per la urbanització excessiva. I aquesta és la realitat que fotografia Joan Vehí, fuster d'ofici, fuster de Dalí, de fet, que no ha deixat de fotografiar el seu poble. Un bon grapat d'aquestes instantànies estan recollides a "Joan Vehí i el seu escenari, Cadaqués", un llibre que segur que a molts catalans els agradarà tenir.
Bruno Oro, "L'altra vida"
Bruno Oro, "L'altra vida"
El Bruno Oro i la Bibiana es perden per Cadaqués. El Bruno ens explica els seus orígens: una família d'artistes, la primera a arribar a Cadaqués i amics íntims de Salvador Dalí per part de mare; per part de pare, el seu cognom ve d'una família napolitana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)